Recuperant una bona relació amb el sol

Vivim en una època on la normalitat escasseja i la íntima relació que hem tingut amb el sol durant  tota la nostra evolució ara s’ha perdut, fins al punt de recomanar en certes persones no prendre el sol pel risc de càncer o perquè surten taques. Malauradament, amb l’estil de vida que porten moltes persones, jo casi que també podria subscriure aquesta afirmació de no prendre el sol. Ho dic perquè veig com prenen el sol la majoria de persones a qui sí que diria que no prenguessin el sol com ho fan però en comptes de dir que no el prenguin els diria que aprenguin a prendre el sol de nou.

Aprendre a prendre el sol?

Doncs, sí, com us deia vivim en una època on hem perdut la manera natural de prendre el sol i això és el que ha fet que pugui ser perjudicial però no és el sol sinó com el prenem. De fet no hauríem de prendre el sol sinó tenir una vida més natural on durant tot el dia tinguem diferents moments a l’aire lliure on ens toqués el sol. No és normal prendre només el sol a l’estiu, al migdia i untats de crema solar plena de tòxics químics. Com a essers vius de la terra hem evolucionat per estar tot el dia en contacte amb el sol, des de primera hora fins a última, en moviment i durant tot l’any. No vull dir que estiguem tot el dia sota el sol, vull dir que mentre fem la nostra vida ens toca el sol a primera hora, al matí, migdia, tarda, vespre i de gener a desembre, amb més estones d’ombra a l’estiu i menys a l’hivern. És a dir, estar-hi exposats d’una manera gradual que permeti que la pell s’hi adapti i s’enforteixi (alguns ho anomenen call solar) augmentant així la seva pròpia defensa natural contra els possibles danys solars. Avui dia sabem que els raig de la sortida del sol preparen a la pell per a poder aguantar més bé el sol la resta del dia però, quants cops veiem sortir el sol?

Antigament era normal treure certs pacients a les terrasses dels hospitals perquè els toqués el sol. Tant és així que Arnold Rikli va basar part del seu sistema terapèutic naturista en les cures atmosfèriques consistents en banys de sol i aire (de la muntanya).

És imprescindible que ens toqui el sol per tenir salut. El sol és necessari per a la síntesi de la vitamina D però a més ens ajudarà a relaxar-nos, a regular el son, a millorar el nostre estat d’ànim, a millorar la capacitat immunitària, a enfortir ossos i dents, a millorar la circulació de la sang a la pell (i descongestionar l’interior, els òrgans), a reduir la pressió arterial, a reduir el número de plaques d’ateroma, a prevenir malalties cardiovasculars, a potenciar la defensa contra el fetge gras i millorar la funcionalitat de la grassa marró (essencial en la regulació de la nostra temperatura i pes). Ara bé, els majors beneficis els obtindrem sempre i quan no ens posem crema solar.

El que passa és que a l’estiu acostumem a exposar-nos massa al sol i per a la nostra salut és excessiu si prèviament no hem fet aquesta “preparació” durant la resta de l’any ja que pot provocar un envelliment prematur de la pell, la inhibició del sistema immunitari, problemes de visió, i fins i tot problemes tan greus com el càncer de pell. El problema és que ho fem tranquils amb la idea que posant-nos un protector solar ja està tot solucionat. Doncs jo en diria sortir del foc per caure a les brases.

ATENCIÓ AMB LES CREMES SOLARS! La majoria de protectors solars habituals contenen ingredients sintètics perjudicials per la salut: disruptors endocrins (relacionats amb càncer de mama), substàncies que alliberen radicals lliures i substàncies que alteren la microbiota de la pell i la seva oxidació i envelliment prematur. Hem de ser conscients que el que ens posem sobre la pell acaba entrant al nostre cos. Així doncs, abans de comprar una crema informat bé i mira que sigui ecològica certificada: Eco Cert, Bio Cosmetique, Demeter, Bio Vida Sana… Les cremes amb proteccions físiques seran millors que les químiques. Aquestes són algunes marques que estan bé: Acorelle, Carelia, Solar Tea, Alma Secret, Mádara, Nuura.

Per altra banda, el que fa que el sol pugui ser perjudicial és que redueix elements antioxidants generant un estrès oxidatiu. Però no només el sol, segons l’estudi DOI: 10.1111/ics.12728 hi ha altres factors que també perjudiquen aquesta excessiva oxidació a la pell: excés de glucosa, llum artificial, estrès, tòxics ambientals i de productes de cosmètica i neteja, grasses oxidades, disbiosis de la pell (relacionada amb la microbiota intestinal), radiacions, alcohol, tabac.

Així doncs, si el que volem és evitar aquest estrès oxidatiu el primer que haurem de fer és reduir al màxim aquests factors anteriors i després, més que qualsevol crema, el més eficaç serà una bona alimentació rica en antioxidants: fruites del bosc, fruita, verdura, omega-3, vitamina C, silici...

Sabent tot això és com he arribat a passar tot un estiu sense posar-me cremes solars. I pels que no em coneixeu jo soc de pell molt blanca i de petit em vaig cremar molts cops fet que em va fer agafar aversió al sol perquè de seguida em poso vermell i per mi la crema solar era indispensable. Jo mateix, quan va arribar l’octubre, em vaig quedar parat d’adonar-me (no m’ho havia proposat) que no havia utilitzat cap protector solar. Això sí, no em busqueu pas estirat a la platja més tard de les deu.

Sempre hi haurà excepcions però en general us puc dir que la majoria podeu millorar la vostra relació amb el sol. Per obtenir-ne els seus indispensables beneficis, per no intoxicar-vos i per fer un pas més per recuperar una vida més natural. Doncs ja ho sabeu, deixeu que us toqui el sol i només quan sigui necessari utilitzeu un bon protector solar.

Àpali, que tingueu un bon estiu i que això no sigui incompatible amb cuidar la vostra salut.