ALIMENTA LA VIDA

 

És una estada de dos dies en un hotel-resort per tal de conèixer i experimentar allò que ens alimenta, ens dona vida i que omple la nostra ànima. És la integració de coneixements de salut (alimentació, hàbits saludables, gestió emocional...), amb una pràctica de tai-txi i una aproximació a la connexió amb el Tao.

Es apta per a tots els públics, no cal coneixement previ. La idea és donar eines senzilles a través de xerrades i pràctiques per recuperar la nostra naturalesa i d’aquesta manera gaudir de la vida amb major salut i plenitud. 

Recuperant una bona relació amb el sol

Vivim en una època on la normalitat escasseja i la íntima relació que hem tingut amb el sol durant  tota la nostra evolució ara s’ha perdut, fins al punt de recomanar en certes persones no prendre el sol pel risc de càncer o perquè surten taques. Malauradament, amb l’estil de vida que porten moltes persones, jo casi que també podria subscriure aquesta afirmació de no prendre el sol. Ho dic perquè veig com prenen el sol la majoria de persones a qui sí que diria que no prenguessin el sol com ho fan però en comptes de dir que no el prenguin els diria que aprenguin a prendre el sol de nou.

Aprendre a prendre el sol?

Doncs, sí, com us deia vivim en una època on hem perdut la manera natural de prendre el sol i això és el que ha fet que pugui ser perjudicial però no és el sol sinó com el prenem. De fet no hauríem de prendre el sol sinó tenir una vida més natural on durant tot el dia tinguem diferents moments a l’aire lliure on ens toqués el sol. No és normal prendre només el sol a l’estiu, al migdia i untats de crema solar plena de tòxics químics. Com a essers vius de la terra hem evolucionat per estar tot el dia en contacte amb el sol, des de primera hora fins a última, en moviment i durant tot l’any. No vull dir que estiguem tot el dia sota el sol, vull dir que mentre fem la nostra vida ens toca el sol a primera hora, al matí, migdia, tarda, vespre i de gener a desembre, amb més estones d’ombra a l’estiu i menys a l’hivern. És a dir, estar-hi exposats d’una manera gradual que permeti que la pell s’hi adapti i s’enforteixi (alguns ho anomenen call solar) augmentant així la seva pròpia defensa natural contra els possibles danys solars. Avui dia sabem que els raig de la sortida del sol preparen a la pell per a poder aguantar més bé el sol la resta del dia però, quants cops veiem sortir el sol?

Antigament era normal treure certs pacients a les terrasses dels hospitals perquè els toqués el sol. Tant és així que Arnold Rikli va basar part del seu sistema terapèutic naturista en les cures atmosfèriques consistents en banys de sol i aire (de la muntanya).

És imprescindible que ens toqui el sol per tenir salut. El sol és necessari per a la síntesi de la vitamina D però a més ens ajudarà a relaxar-nos, a regular el son, a millorar el nostre estat d’ànim, a millorar la capacitat immunitària, a enfortir ossos i dents, a millorar la circulació de la sang a la pell (i descongestionar l’interior, els òrgans), a reduir la pressió arterial, a reduir el número de plaques d’ateroma, a prevenir malalties cardiovasculars, a potenciar la defensa contra el fetge gras i millorar la funcionalitat de la grassa marró (essencial en la regulació de la nostra temperatura i pes). Ara bé, els majors beneficis els obtindrem sempre i quan no ens posem crema solar.

El que passa és que a l’estiu acostumem a exposar-nos massa al sol i per a la nostra salut és excessiu si prèviament no hem fet aquesta “preparació” durant la resta de l’any ja que pot provocar un envelliment prematur de la pell, la inhibició del sistema immunitari, problemes de visió, i fins i tot problemes tan greus com el càncer de pell. El problema és que ho fem tranquils amb la idea que posant-nos un protector solar ja està tot solucionat. Doncs jo en diria sortir del foc per caure a les brases.

ATENCIÓ AMB LES CREMES SOLARS! La majoria de protectors solars habituals contenen ingredients sintètics perjudicials per la salut: disruptors endocrins (relacionats amb càncer de mama), substàncies que alliberen radicals lliures i substàncies que alteren la microbiota de la pell i la seva oxidació i envelliment prematur. Hem de ser conscients que el que ens posem sobre la pell acaba entrant al nostre cos. Així doncs, abans de comprar una crema informat bé i mira que sigui ecològica certificada: Eco Cert, Bio Cosmetique, Demeter, Bio Vida Sana… Les cremes amb proteccions físiques seran millors que les químiques. Aquestes són algunes marques que estan bé: Acorelle, Carelia, Solar Tea, Alma Secret, Mádara, Nuura.

Per altra banda, el que fa que el sol pugui ser perjudicial és que redueix elements antioxidants generant un estrès oxidatiu. Però no només el sol, segons l’estudi DOI: 10.1111/ics.12728 hi ha altres factors que també perjudiquen aquesta excessiva oxidació a la pell: excés de glucosa, llum artificial, estrès, tòxics ambientals i de productes de cosmètica i neteja, grasses oxidades, disbiosis de la pell (relacionada amb la microbiota intestinal), radiacions, alcohol, tabac.

Així doncs, si el que volem és evitar aquest estrès oxidatiu el primer que haurem de fer és reduir al màxim aquests factors anteriors i després, més que qualsevol crema, el més eficaç serà una bona alimentació rica en antioxidants: fruites del bosc, fruita, verdura, omega-3, vitamina C, silici...

Sabent tot això és com he arribat a passar tot un estiu sense posar-me cremes solars. I pels que no em coneixeu jo soc de pell molt blanca i de petit em vaig cremar molts cops fet que em va fer agafar aversió al sol perquè de seguida em poso vermell i per mi la crema solar era indispensable. Jo mateix, quan va arribar l’octubre, em vaig quedar parat d’adonar-me (no m’ho havia proposat) que no havia utilitzat cap protector solar. Això sí, no em busqueu pas estirat a la platja més tard de les deu.

Sempre hi haurà excepcions però en general us puc dir que la majoria podeu millorar la vostra relació amb el sol. Per obtenir-ne els seus indispensables beneficis, per no intoxicar-vos i per fer un pas més per recuperar una vida més natural. Doncs ja ho sabeu, deixeu que us toqui el sol i només quan sigui necessari utilitzeu un bon protector solar.

Àpali, que tingueu un bon estiu i que això no sigui incompatible amb cuidar la vostra salut.

Mou-te amb consciència

El cos està dissenyat per moure’s i el seu funcionament correcte depèn del moviment. Tant és així, que la manca d’activitat (sedentarisme) està entre els deu factors de risc de mortalitat a Espanya i està relacionada amb nombrosos trastorns (digestius, circulatoris...) que malmeten la nostra qualitat de vida.

Alguns direu “jo en el meu dia a dia ja faig prou activitat”, però el problema és que si aquest exercici no genera un estímul suficient per desencadenar una sèrie de reaccions al cos, no et servirà, tot i que acabeu el dia esgotats.

Què t’aporta fer exercici?

- Beneficis d’entrenament psicomotriu

Ens ajuda a tenir major consciència corporal i a controlar la postura i el to muscular, sense tensions. Treballa l’equilibri i ens ajuda a tenir major estabilitat. Augmenta la coordinació i la relació espai- temps.

- Beneficis d’entrenar la resistència

Beneficis cardiovasculars: augment de la circulació sanguínia, augment del plasma i dels glòbuls vermells, ramificació capil·lar, el cor bombeja més sang amb menys batecs, reducció del risc d’hipertensió arterial i altres malalties coronàries. Tots aquests factors donen una major oxigenació de les cèl·lules.

Beneficis respiratoris: augment de la capacitat pulmonar, reducció de les respiracions per minut i del pols.

Beneficis metabòlics: augment del número de mitocòndries (part de la cèl·lula que proporciona energia), major eficiència en la utilització de greixos, augment de la capacitat muscular per emmagatzemar glucogen, augment de l’HDL (colesterol “bo”), disminució dels triglicèrids, es mantenen les artèries netes i flexibles i ajuda a prevenir l’arteriosclerosi. Reducció de la resistència a la insulina fent baixar els nivells de glucosa, fet que ajuda a combatre la diabetis i altres síndromes metabòlics.

Beneficis ossis: ajuda al creixement ossi. En excés, tanmateix, perjudica l’esquelet.

- Beneficis d’entrenar la força

Augmenta la somatotropina (hormona del creixement), fet que promou la renovació de teixits de manera general –no només muscular– més ràpidament. Augmenta la densitat del teixit ossi, fet que retarda l’osteoporosi. Enforteix els músculs, els tendons, els lligaments... Augmenta la taxa de metabolisme basal, que fa que cremem més energia en repòs (ajuda a perdre pes). Allibera citocines antiinflamatòries. Augmenta la fabricació de neurotrofina (sobretot si es fa al matí), que estimula la neuroregeneració i redueix i retarda el deteriorament cognitiu. Augmenta la dopamina i la serotonina. Ajuda a l’aprenentatge i crea noves xarxes neuronals.

- Beneficis d’entrenar la flexibilitat.

Millora el moviment i la contracció, alenteix els processos degeneratius articulars, estimula la circulació, millora la coordinació muscular, relaxa.

- Beneficis d’entrenar la velocitat.

Estimula un altre tipus de fibres musculars que ens ajuden a ser més àgils i a reaccionar més ràpidament davant de qualsevol situació. Estimula la ment en sotmetre-la a un estímul màxim i intentar mantenir-lo i superar-lo.

- Beneficis d’entrenar en general.

Contribueix a eliminar toxines. Ajuda a dormir, a tenir més energia per afrontar les activitats de la vida diària i a alliberar l’estrès. Gràcies a les endorfines ens fa sentir millor. Millora la relació social. Hi ha estudis que mostren la reducció del risc de patir alguns càncers com el de còlon, mama o pròstata. Tot plegat contribueix a allargar l’esperança de vida.

Com deus haver pogut veure, hi ha diferents qualitats físiques que cal tenir en compte, amb diferents beneficis respectivament, per això et proposo que no et quedis només amb un tipus d’activitat física, ja que si bé hi ha uns beneficis generals, també n’hi ha d’altres d’específics per a cada modalitat.

No et limitis, anima’t a provar coses noves. Dins de cada tipus d’activitat segur que pots trobar la modalitat que a tu t’agradi. I si no la trobes, te la inventes.

Ara bé, per obtenir els beneficis que he comentat, has de fer les coses ben fetes. Un exercici mal fet et pot perjudicar, per això és important deixar-te guiar per un professional i seguir els principis de l’entrenament: progressió (de menys a més, bon escalfament), continuïtat, descans apropiat (ni poc ni massa)... Paral·lelament, és interessant despertar la consciència corporal, que t’indica si estàs forçant alguna part del cos. Per altra banda, si la intensitat és insuficient, no es produirà la reacció que desencadeni aquest beneficis.

Com hem comentat, aquests beneficis s’obtenen de la combinació de diferents entrenaments.

Psicomotrius: exercicis de mobilitat, coordinació, txi-kung, tai-txi, ballar, etc. cada dia.

Resistència: de llarga durada, a partir de 45 minuts. Caminar, córrer, anar amb bici, etc. de 3 a 5 cops per setmana.

Força: exercicis d’alta intensitat. No els confonguis amb els exercicis d’hipertròfia, ja que jo no te’ls aconsello. Per treballar la força és important treballar en alta càrrega i descansar bé entre sèrie i sèrie. Exercicis de peses, HITs... de 2 a 3  cops per setmana.

Flexibilitat: hi ha diferents tècniques vàlides, l’important és que es treballin tots els grups musculars. Pots treballar per cadenes musculars, fer estiraments dinàmics o estàtics (aguantant un mínim de 30 segons, ioga, estiraments... de 3 a 5 cops per setmana.

Velocitat: exercicis curts on busco la màxima rapidesa. Arts marcials, esprints... de 2 a 3 cops per setmana.

I, per acabar, si practiques l’activitat física amb gent i a la naturalesa, els beneficis es multiplicaran.

Així que no esperis més, MOU-TE, amb consciència.

Em responsabilitzo de la meva salut?

Hem deixat la nostra salut en mans de tercers: metges, terapeutes, amics, no-amics, mitjans de comunicació, empreses i la seva publicitat... No està malament rebre ajuda externa, sempre i quan ens assegurem que sigui de qualitat, però això no vol dir que ens quedem de braços creuats sense fer res. Al contrari, ens hem de convertir en el màxim responsable per a estar bé, i això implica acció, no només esperar que algú altre ens arregli els problemes.

Quan passem a l’acció ho hem de fer de dues maneres: deixant de fer allò que ens fa estar malament i fent allò que necessitem.

Molts cops amb el primer pas ja n’hi ha prou. La majoria de problemes de salut apareixen perquè estem fent alguna cosa incorrecta que crea un desequilibri en el nostre cos: pensaments destructius, aliments insans, mala posició o mals exercicis... Quan traiem aquestes causes de disharmonia, el cos té una capacitat extraordinària de recuperar el seu equilibri, reparar i regenerar-se. De fet, ho està fent constantment, però sovint el portem a extrems insostenibles on es veu desbordat. Quan ens deslliurem de l’estrès al qual estem sotmetent-nos (sovint sense adornar-nos-en) el cos, per si sol, recupera el seu estat d’harmonia i salut (en la majoria dels casos). Així doncs, molts cops, per a estar bé, no cal que fem res, tan sols deixar de fer el que no ens convé. I com podem saber què hem de deixar de fer? Primerament haurem d’observar-nos, posar una mica de sentit comú i no enganyar-nos. Per tal que aquesta revisió sigui profunda i completa i no es quedi en el que és obvi, us recomano que la feu amb calma, com una meditació, connectant amb la vostra consciència més profunda i sàvia, i apunteu amb llapis i paper tot allò que surti. Un cop fet aquest pas, i si ho creieu oportú, també podeu demanar ajuda a algun professional que us acabi d’ajudar a veure la vostra situació amb més perspectiva i amb una bona base de coneixement.

Tot i així, i sempre havent fet aquest primer pas anterior, després podem agilitzar i reforçar el procés amb accions que ens ajudin. En aquest blog la intenció és anar mostrant moltes d’aquestes accions senzilles i naturals que ens ajudaran a estar millor, però volia deixar clar que el primer pas és deixar de fer allò que sabem que no ens va bé i assessorar-nos per veure si estem fent altres coses que desconeixem que ens van malament.

Normalment ens preocupem de la salut quan la perdem. Doncs cal canviar aquesta mentalitat (cultura) de relacionar la medicina o els terapeutes amb les malalties, en comptes de pensar en la salut i en com estar bé és el nostre camí. Jo soc terapeuta i tracto desequilibris, però, a més a més, intento responsabilitzar i ensenyar a la gent a saber viure naturalment, sense perjudicar-nos. El meu somni és que la majoria de la gent que ve a la meva consulta estigui sana i que entre els dos procurem que aquesta salut perduri. Quan recuperem una vida natural i harmònica amb la nostra naturalesa i la que ens envolta, pocs desequilibris apareixeran.

Som-hi!

Canviar jo per canviar el món

No puc viure aliè al que passa al meu entorn ja que m’afecta, positivament o negativament. Per això em pregunto: puc fer quelcom perquè tot sigui positiu? Uiii, que complicat, en el món en que vivim..., tot positiu... Aleshores em ve una altre pregunta: què és positiu o negatiu? Uiii, ja m’estic embolicant, torno a lo pràctic. Jo em moc en diferents ambients: família, amics, societat, naturalesa, univers..., i tots tenen una cosa en comú: jo. No sé fins a quin punt puc canviar el que passa al meu entorn, el que si tinc clar és que jo puc canviar. Jo tinc el poder sobre mi, no sobre els altres. Sovint veig gent amb bona fe, que es preocupen i s’esforcen per canviar la societat perquè veuen alguna injustícia o quelcom que no els agrada. Em sembla fantàstic contribuir a construir un món millor. Jo també ho faig, per la senzilla raó que em sento part de tot i per tant procuro que tot estigui bé. M’agradaria que tothom visqués en pau, llibertat i dignament. Vull que la vida segueixi el seu curs natural i aquí incloc animals, naturalesa, terra, univers... Vull canviar moltes coses de fora i això fa que a vegades m’oblidi que només tinc el poder sobre mi. 

Jo em relaciono amb el que m’envolta a través de les meves accions però també a través de la meva essència, del meu estat, de la meva vibració. Si jo estic bé aquesta vibració (el meu estat de pau, harmonia, amor...) es transmetrà al meu voltant i sense fer res en concret la gent del meu voltant rebrà aquest benestar. Atenció perquè al contrari també passa, és per això que quan el nostre entorn no està bé hem de vigilar i estar nosaltres encara més bé que mai, per que no ens afecti i per mirar d’ajudar amb la nostra vibració als demés.

Per això, jo, en el meu afany de viure en un món millor, procuro ser en cada instant millor persona: créixer lliurement, en pau, amor i alegria. Cada dia l’afronto procurant que tot allò que vull estigui dins meu, treballant per a realitzar-me en tots els sentits. Quan m’aturo, em quedo en silenci i observo, m’adono de la incoherència de voler a fora el que no tinc a dins. Si vull amor, pau, justícia i harmonia a fora, el més sensat és començar a sentir i manifestar aquests valors i sentiments dins meu. Jo i la resta estem connectats, si jo estic bé ajudo a que els altres estiguin bé. Si vull transformar el meu entorn haig de començar per mi mateix. Si jo no estic bé, les meves accions, per bones que siguin, van acompanyades d’una vibració no adequada i el canvi no serà profund i serà contradictori.

Així doncs, hi ha varies maneres d’influir en les coses que m’envolten: puc directament mirar de canviar el que veig al meu voltant, puc també mirar de canviar les meves accions conscient que aquestes canviaran el meu entorn, o a més, també puc mirar de canviar els meus pensaments, la meva actitud i créixer espiritualment. Aquest darrer punt, no només és importantíssim, sinó que per mi és imprescindible, ja que dota de coherència i profunditat als altres dos.

Així doncs, sigui quina sigui la meva situació al voltant, a part de totes aquelles accions que faig, penso sempre en estar bé, en el sentit més profund, sentir la calma, serenor, pau, amor i alegria dins meu.

La vida és moviment, és canvi. Depèn de cadascú de nosaltres com serà el futur. Si vull que sigui diferent, així ho vull jo, no podem perdre temps i hem de començar a créixer i transformar-nos com a persones. Després, quan jo estigui bé tot lo altre vindrà sol. 

Cant espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida? 

 

Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort! 
 

Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau. 
 

Aquell que a cap moment li digué "Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fe’ etern" és ja la mort?
Mes llavores la vida què seria?
Fóra l'ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt i el poc i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot? 
 

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor, i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què acluca'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor, pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en que s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
 

Joan Maragall

Riure

Començo somrient, un somriure que poc a poc es va fent més gran i més profund, un somriure d’orella a orella. Un somriure sense rialla, sense so. Senzillament un somriure de felicitat, sense pensar en res que em faci gràcia, tan sols un somriure profund que surt de dins meu. Un somriure ple de bellesa, de plenitud, d’amor. Un somriure juganer, trapella, que rescata l’infant que porto dins, que no sap per què riu, però riu, i cada cop més, sense preocupar-se pel que pugui pensar la gent. Un somriure que em connecta amb mi mateix, amb el present. M’encanta quan em ve aquest somriure.

Un somriure que de mica en mica es converteix en rialla, que fa moure el meu cos, em fa ballar, em fa fer ganyotes, em fa amagar-me darrere d’un arbre i sortir corrent quan m’estan a punt d’agafar, em fa tirar-me per terra amb les cames enlaire, tancar els ulls i petar-me de riure. I aleshores encara ric més, perquè m’ho estic passant bé.

Riure m’obre, m’allibera, em dóna vitalitat, em dóna confiança, felicitat i benestar, em fa mirar les persones i les coses d’una altra manera.

Una de les millor coses que podem fer per estar sans és riure, i com més, millor. Riure en silenci, riure estrepitosament, riure sols, en companyia, quan estem treballant, quan caminem pel carrer, quan estem relaxats al llit abans d’anar a dormir...

Si bé es coneixen àmpliament els beneficis del riure, no els donem prou importància. Per què no riem més quan estem malalts?Ens ho creiem o no, és de les millors teràpies. És tan senzill com veure un vídeo divertit: per riure 

Quan érem petits rèiem molt més; créixer està bé però no ho confonguem amb deixar de fer allò que fèiem de nens. Hi ha moltes coses beneficioses que hauríem de preservar i una d’aquestes és el riure. Sempre és bo trobar més moments per riure. Hi ha moltes coses que ens poden fer riure: els amics, la ràdio, ballar, alguns vídeos, els jocs de taula, un taller de teràpia del riure...

Bé doncs, ja ho sabeu... A riure!

I perquè no, encara que siguem grans, tornar a repetir la nostra gran frase de quan érem nens: “Quiiii voooool juuuuugaaaaar a piiiillaaaaa piiiillaaaaaa?”

Caminant

Goig de Sant Bernat, patró dels muntanyencs: 

«Els que estimem la muntanya hi anem sempre de bon grat
tant si plou, neva o venteja com si el sol brilla amb esclat.
Feu, Sant Bernat, patró i guia dels que a la muntanya anem,
que pels camins de la vida sapiguem també acceptar
nostra part de sol i d'ombra, de bonança i tempestat.
Feu que amb el mateix coratge, fermesa i tenacitat
que despleguem a vegades per vèncer cims terrenals
cerquem amb la vostra ajuda el camí que ens portarà
al cim daurat de la Glòria per tota l'eternitat.» 

A continuació us passo l’enllaç d’un vídeo de nou minuts que parla dels beneficis de caminar.
No és tan difícil millorar la nostra salut; sovint ens perdem en detalls, en «foteses», i ens oblidem del que és bàsic, del més natural i senzill. 

Caminar, la mejor medicina http://www.youtube.com/embed/wYwHIkpQmqQ 

I, per si no fos prou, com diuen els germans Dupont i Dupond, jo encara diria més:

a vegades la vida se’ns complica emocionalment, doncs aquí també és important
seguir caminant, per la natura millor, encara que no sàpigues on, buscant,
encara que no sàpigues el què, però seguir, pas a pas, fins que un dia s’obrirà
una clariana i retrobaràs el camí.  

Apali, a caminar.

La Medicina de la Terra

El nom d’aquest apartat l’he copiat del llibre anomenat La medicina de la Tierra, de Jamie Sams. És un llibre que parla dels camins ancestrals d’harmonia dels natius americans. Té un escrit per a cada dia de l’any, agrupats en 13 cicles lunars, tal com aquests els van observar de la natura. I és a través d’aquesta observació i comunió amb els fenòmens naturals, tant de l’entorn com de la persona, que aquesta obra ens proposa un camí de creixement que ens ajudarà a estar en harmonia i salut.

Així doncs, agafant aquesta idea, per mi la medicina de la Terra és tota aquella saviesa que ens dóna la natura: unitat dins la diversitat, canvis constants seguint uns cicles, adaptant-se a les estacions, donant i rebent, bonança i tempestat...

L’home, per naturalesa, hauria de seguir aquestes regles, però, paradoxalment, el seu desenvolupament ha fet que vagi perdent aquest contacte amb la seva naturalesa. No és normal que les persones ja no sàpiguen quan han de descansar, quan no els va bé menjar un cert aliment, com expressar les seves emocions... Han perdut el contacte amb el seu propi cos. El desenvolupament ens ha donat moltes coses positives, però ens n’ha fet perdre d’altres, importantíssimes, que cal que recuperem.

Voldria que aquest blog servís per a ajudar a recuperar aquesta manera de ser, de fer, més natural, respectant la nostra natura interna i externa, i ens ajudés així a tenir més salut física, psíquica, energètica, espiritual...

Salut