Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Txi-kung - Tai-txi-txuan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Txi-kung - Tai-txi-txuan. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de juliol del 2026

ALIMENTA LA VIDA

 

És una estada de dos dies en un hotel-resort per tal de conèixer i experimentar allò que ens alimenta, ens dona vida i que omple la nostra ànima. És la integració de coneixements de salut (alimentació, hàbits saludables, gestió emocional...), amb una pràctica de tai-txi i una aproximació a la connexió amb el Tao.

Es apta per a tots els públics, no cal coneixement previ. La idea és donar eines senzilles a través de xerrades i pràctiques per recuperar la nostra naturalesa i d’aquesta manera gaudir de la vida amb major salut i plenitud. 





dimecres, 21 de gener del 2015

Tai-txi, la força de la suavitat




Us passo l’escrit que vaig escriure per a la revista del Club Esportiu Mediterrani, on imparteixo classes de tai-txi i txi-kung:

Què són el tai-txi i el txi-kung
El tai-txi i el txi-kung són una sèrie d’exercicis suaus i harmònics que ens omplen d’energia, vitalitat i salut. Són una pràctica mil·lenària que té els orígens en la filosofia i la medicina xineses, seguint la teoria del yin i del yang, amb la finalitat de preservar la salut i relaxar i enfortir el cos i la ment.

Tai-txi vol dir «energia suprema» i txi-kung vol dir «treball amb l’energia». Són dues disciplines que van de la mà i que es poden practicar separadament o en una mateixa classe. En teoria el txi-kung és d’execució més senzilla i més orientat a la salut, mentre que el tai-txi implica seguir una forma (coreografia) i el seu origen és marcial, de lluita, tot i que actualment se n’utilitza el poder també per a millorar la salut. A la pràctica, la dificultat i el resultat depenen de la manera com s’executa.

Per què és bo practicar tai-txi i txi-kung?
T’ajudaran a tenir una bona postura i agilitat i aprendràs a moure’t sense esforç prevenint així problemes articulars i d’esquena. Al mateix temps t’ajudaran a relaxar, centrar i obrir la ment, fet que es notarà en la teva feina i en la teva vida diària. I qui millor per parlar dels beneficis que algunes de les companyes i companys de classe del Mediterrani:

«Aunque sólo puedo asistir los miércoles, es suficiente para sentir sensaciones, y os aseguro que son muy buenas;  cuando salgo de clase me siento mucho más relajada, ves las cosas de otra manera, es decir no hay estrés y siento paz». Pepi

«Amb el tai-txi/txi-kung aprenc a relaxar-me i a treballar l’atenció, la respiració i l’equilibri. Em trobo millor quan hi vaig regularment». Rosa

«Me gusta el trabajo que hacemos en clase, me siento bien, y disfruto con la práctica». Manoli

«El tai-txi m'ajuda a respirar a través d'uns exercicis suaus i uns estiraments que obren l'entrada d'aire a tots els racons dels pulmons a la vegada que enforteixen els músculs i ajuden a les articulacions». Antonio

«Tanto el tai chi como el chi kung me están ayudando a conectarme con una parte de mi interior que, hasta el momento, no me había parado a escuchar, aparte de aportarme energía física y bienestar emocional». Núria

«Físicament em sento bé, tinc més tranquil·litat i pau interior». Margarida

«Desde que lo practico estoy más equilibrada, hago las cosas más despacio pero más segura, veo la vida bajo otro prisma —sobretodo mi vida interior—, estoy más alegre y receptiva; lo practicaría cada día por lo bien que me siento». Sagrario



El treball que fem en una classe comença amb el retrobament del nostre equilibri, en posició estàtica drets, quiets, per tal de parar el ritme frenètic que sovint portem, per començar a calmar la respiració, per relaxar el cos i buidar la ment, observant i prenent consciència de com estem. Un cop som conscients de com estem, veiem que podem i volem estar millor i ho podem aconseguir, abans encara de començar els exercicis, tan sols amb un canvi d’actitud: somriure internament, centrar-nos en el present, obrir-nos i gaudir del goig de viure. I un cop ja estem preparats, comencem a moure’ns, equilibrant el yin i el yang; estant arrelats a terra però creixent cap al cel, fent força però amb suavitat, sense tensió, posant l’atenció en nosaltres però també en l’entorn... El bo que té el tai-txi és que aprenem a moure’ns d’una manera determinada que després podem aplicar a la vida diària, mentre caminem, fem esport, treballem, cuinem... Perquè el que busquem és una manera de fer, de moure’ns conscientment, d’una manera global, mobilitzant totes les articulacions del cos, sempre des de la relaxació, però buscant aquesta força que els lluitadors xinesos treien del seu interior. Una força que ve de la certesa, de la concentració, de la determinació i la constància. Una força que tots tenim dins però que ens falta aprendre a desenvolupar.

La força de l’energia, la força de la suavitat.

dijous, 19 de juny del 2014

Somriure interior, somriure profund



Les coses simples poden ser molt poderoses. Els grans mestres de l’antiga Xina coneixien clarament els beneficis de riure, per això no és d’estranyar que en la seva pràctica de txi-kung incorporessin una meditació anomenada somriure interior. Es tracta d’una pràctica senzilla però de grans efectes que ens ajuda a relaxar el cos i la ment i a purificar i incrementar la nostra energia.
És un aspecte del txi-kung que per si sol ja és un exercici concret que es pot trobar ben explicat en textos i llibres, però l’hauríem d’interioritzar i aplicar-lo en cada instant, tant en la pràctica del tai-txi com en la vida diària.


Hi ha moments en els quals m’adono que estic practicant tai-txi i estic relaxat, concentrat, al meu centre... però en un moment donat somric. Primer somric perquè m’adono que no tenia el somriure interior. Ricard! Com pot ser que t’hagis descuidat el somriure interior? Després somric perquè m’adono que tot és més senzill, tot és més gran, tot és U. Finalment el somriure ja tan sols és interior, però el seu efecte s’expandeix de dins cap a fora. Ja no penso en la relaxació, em deixo portar, jugant amb l’energia. Ara no em concentro, ara noto, sóc conscient de mi. Noto com totes les cèl·lules s’obren i s’expandeixen i com l’energia augmenta el seu flux. Segueixo centrat a tan tien però el meu cor em guia. La ment s’aquieta, les tensions s’esvaeixen i, si hi ha dolor, aquest minora. Ostres, que n’és de diferent, quan practico amb el somriure interior! En aquests moments estic on vull estar, des d’on vull fer el meu camí.
I camino, m’agrada molt caminar, per la muntanya millor, però en el meu dia a dia també camino per la ciutat. Miro de ser conscient també quan camino, d’estar relaxat... Ai las! Ricard, que no somrius? I somric. De cop i volta un altre món s’obre davant meu. Em faig conscient de la meva existència. M’adono de les diferents tonalitats de verd dels arbres, com les fulles noves brillen més. Sento el cant dels ocells enmig de la ciutat. El soroll de la ciutat i la tensió de la gent no m’afecten, el meu somriure interior els repel·leix. Els edificis recuperen la seva bellesa (alguns, n’hi ha que no en tenen) i em mostren els seus detalls, ornaments, portalades. Ostres, que n’és de diferent, quan visc amb el somriure interior.

Així doncs, us animo a totes i a tots, tant quan practiqueu tai-txi com quan gaudiu de la vida, o millor encara, quan és més necessari: quan necessiteu recuperar la vida, que somrigueu. Un somriure que potser la persona del vostre costat ni veu, perquè és un somriure interior, però segur que el nota, potser amb la vostra mirada, ja que els ulls són el reflex de l’ànima, i quan somrieu profundament la vostra ànima reflecteix plenitud, i de ben segur que vosaltres i el vostre entorn ho notareu. I si veieu algú a qui li falta aquest somriure, oferiu-li, ara sí, un somriure d’orella a orella, que també va bé el somriure exterior.


«El valent que pot veure el que pot arribar a ser algun dia, acull el procés d’aprenentatge amb alegria, sabent que cada victòria sobre les seves dificultats l’apropa a ser un guerrer fet i dret. Aquesta visió de si mateix, i del seu coneixement interior, és l’alegria amagada. Ningú més pot saber el que ell sap de si mateix. Manté un secret que fa que el fet de ser un deixeble dedicat al seu potencial futur sigui un acte de feliç determinació.»
(fragment del llibre La Medicina de la Terra). 
 

Un somriure exterior i profund

dimecres, 15 de maig del 2013

Arbre a l’hivern

Bé, ja no som a l’hivern, però com que encara hi ha algun dia de pluja i fresca aprofito per començar el cicle com m’agrada a mi, amb l’element aigua, que correspon a l’hivern i a l’òrgan ronyó. En el pensament xinès es parla dels cinc moviments, també anomenats cinc elements, en què un es transforma en el següent formant una roda sense final. A l’hivern és quan hem d’agafar forces per, més endavant, desenvolupar el nostre potencial. Hi ha quietud, però és relativa perquè internament ens estem preparant, ens nodrim, ens enfortim, ens afirmem. Una pràctica adequada per a aquesta època és la meditació, que la podem fer a l’inici, seguint també així un cicle en la sessió.
Així, guiats pels canvis dels cinc moviments, l’aigua (hivern) genera la vida, broten les llavors i es transforma en fusta (primavera).






L’escrit anterior és del llibre Chi kung, el camino de la energía, el arte chino de la fuerza interna, de Lam Kam Chuen.
El txi-kung treballa segons les lleis de la natura i s’adapta a cada estació i a cada circumstància, començant des de la base per anar avançant pas a pas, sense pressa, sabent que aquest és el camí i que un dia arribaran els fruits (però no pas a l’hivern).

diumenge, 5 de maig del 2013

Txi-Kung i Tai-txi-txuan



«I per què practiques txi-kung i tai-txi-txuan?», em van demanar un dia. És una d’aquelles preguntes que sembla fàcil de respondre però que et deixen una mica descol·locat. Per sort tinc moltes raons per fer-ho, i la resposta va sortir de seguida, però ara m’agradaria acabar-la de completar.
El primer que em va venir al cap és que m’agrada i, després, que em proporciona salut i equilibri; físicament, a través dels moviments suaus de les articulacions del cos, i mentalment, observant com estic interiorment, centrant la ment en la pràctica, en el present, i donant-me força psíquica i emocional.
De la part física i mental me’n podria beneficiar a través d’altres disciplines, però el que m’atrau del txi-kung i del tai-txi-txuan és que treballa a la vegada la part energètica i la més transcendent de la persona i té en compte així la globalitat d’aquesta.
El txi-kung busca obrir els centres i canals principals per on circula l’energia del cos. Gràcies al fet que ens omple d’energia i fa que aquesta circuli correctament, ens anem dotant d’una força interior que ajuda les estructures i els òrgans del cos a funcionar més bé. A més, el tai-txi-txuan m’ofereix un marc per treballar l’espiritualitat i buscar superar la dualitat yin-yang per arribar a la unitat. Al mateix temps que hi ha una alquímia energètica que ajunta l’energia de la Terra, del cel i de la naturalesa de l’home, la ment busca un estat més elevat de consciència que l’apropi al Tao, a Déu.
I és així com, de mica en mica, el txi-kung i el tai-txi-txuan han deixat de ser tan sols uns moviments que practico uns quants minuts al dia per passar a ser quelcom més. Aquests moviments no són una finalitat en si, sinó una eina que m’ajuda a gaudir dels beneficis que m’aporten. I el que m’aporten és un concepte, una filosofia, una actitud, per aplicar-la al dia a dia. És el pas de deixar de fer tai-txi per ser tai-txi.
M’ajuda a ser conscient de com estic i què vull i a posar la intenció en allò que faig.
Em fa estar de peus a terra però connectat amb l’univers. En caminar, en cada passa arrelo i m’omplo de l’energia de la Terra, el meu cos és lleuger i s’eleva cap al cel, sense tensions. Quan el semàfor es posa vermell, me n’alegro, m’adono que no tinc pressa i gaudeixo de l’instant, estic parat però l’energia circula dins meu, s’expandeix.
Quan faig un massatge el faig pensant en els conceptes de tai-txi, la relaxació conscient, movent les articulacions del cos, des del peu fins als dits de la mà, deixant-me portar per l’energia...
La idea de tai-txi va entrant dins meu, i en aquest blog miraré que també el vagis descobrint per tal que en puguis aprofitar el que t’interessi.
Salut