Curs Alimentació antiinflamatòria

Alimenta l'ànima

ALIMENTA LA VIDA

Una formació integral per "RECUPERA LA TEVA SALUT I PLENITUD"

Per aconseguir una millora definitiva en la teva salut i plenitud no perdis el temps en detallats, obra la teva visió i entén que has de fer un abordatge integral. La teva salut és com una cadena que es trencarà per la baula més feble. Emocions, exercici físic, alimentació... o van de la mà o perds el temps i els diners. 

Et proposo una formació de salut integral dividida en diferents mòduls perquè tu triis quins vols fer. Està clar que  per mi la clau és fer-ho ja que és l’aplicació conjunta d’aquests diferents aspectes de la persona que t’ajudaran a recuperar la teva salut i plenitud. És basa en integrar el creixement personal, l’activitat física, la naturalesa, l’alimentació, el descans i altres hàbits i actituds saludables que si no van de la mà perden la seva eficàcia.

Yang zheng zhi dao és el  “mètode per alimentar la vida” que ens ensenya la medicina Xinesa i a partir del qual m’he inspirat per presentar-te la nova formació integral per a la salut que faré en-línia i que començarà el 10 de febrer. És una formació que integra per un costat els coneixements mil·lenaris orientals amb els nous estudis científics, ho he englobat en una formació holística perquè tot plegat tingui sentit i el més important, està dissenyat per portar-ho a la pràctica amb un seguiment personalitzat. 

Consistirà en l’aplicació conjunta de diferents aspectes de la persona per tal de recuperar la nostra harmonia i benestar. És basa en integrar el creixement personal, l’activitat física, la naturalesa, l’alimentació, el descans i altres hàbits i actituds saludables que si no van de la mà perden la seva eficàcia. En l’enllaç de la bio trobaràs més informació.

 

No et limitis a passar per la vida, viu-la plenament. Pren consciència del goig de viure, de sentir-te viu, de sentir-te feliç. Que aquesta autoestima et porti a gaudir de cada instant de la millor manera. I la millor manera és estant sa i fort per fer tot allò que et proposis. Alimentar la vida es fer tot allò que ens fa estar més bé: respirar, caminar per la natura, escoltar música, jugar i fer exercici, expressar-te lliurement, menjar sa i bo... I la gràcia està en que fem el que fem, ho fem a gust, amb un somriure.

Aquí trobaràs més informació.

Ànims i força, tens una vida plena que t’espera, crea-la. 

Les algues, una gran aportació nutricional

Guia bàsica per a començar a prendre algues i multiplicar l’aportació nutricional dels teus plats.

Les algues tenen una proporció de minerals i proteïnes molt més elevada –de 10 a 20 vegades més– que els vegetals de terra, tenen una proporció de calci 8 vegades superior als làctics, i 8 vegades més ferro que la carn, a més de magnesi i altres minerals. També tenen fibra i són riques en vitamines. És per això que són un gran complement que ens ajudarà a fer que els plats que preparem siguin molt més nutritius.

A més, tenen propietats depuratives i desintoxicants (gràcies a l’àcid algínic ajuden a eliminar les purines procedents dels aliments proteics, els metalls pesats i els compostos radioactius), són alcalinitzants, reforcen els ronyons, remineralitzen els ossos, tonifiquen el nostre sistema nerviós i ajuden a reduir el colesterol.

En ser un aliment del mar, tenen un alt contingut en iode, i les persones amb problemes a la tiroide hauran d’assessorar-se amb un especialista.

Amb una cullerada sopera al dia (uns 10 g) n’hi ha prou.

N’hi ha una gran varietat, algunes de gust més fort que d’altres, i per això et proposo començar per dues de gust molt suau: la dulse i l’agar-agar. Aquí sota et deixo l’enllaç d’un parell de receptes molt senzilles amb aquestes algues. La més popular és la nori, utilitzada en làmines per a fer el sushi. La wakame té molta versatilitat, ja que es pot menjar cuita amb verdures o en estofats, crua en amanides, o com el condiment que et proposo més a baix. I, si fas els llegums a casa, t’aconsello la kombu per al remull i la cocció, ja que els estova i els fa més digeribles.

Recepta de"Barquets d'endívies amb alga dulse"

Recepta de "Gelatina de fruita"

I a continuació una recepta de sèsam amb alga wakame, una font fantàstica de calci

:

Et proposo un condiment de la cuina japonesa molt senzill, amb alga wakame i sèsam, que ens anirà bé per utilitzar menys sal, a la vegada que ens aportarà una gran quantitat de minerals i vitamines. El podrem afegir per donar gust a qualsevol plat: sopes, cremes, verdures, amanides, peix, carn...

Ingredients: una part d’alga wakame seca per cinc de sèsam cru.

Preparació:

1.   Torra el sèsam cru en una paella sense oli, uns dos minuts sense parar de remenar i sense deixar que agafi color. Immediatament, escampa’l en un plat amb un tovalló de paper perquè es refredi.

2.    Torra sense oli l’alga wakame fins que en pressionar amb el dit es trenqui. Que no es cremi. Deixa que es refredi en un plat amb un tovalló de paper.

3.    Barreja aquestes cinc parts de sèsam i una de wakame i tritura-les fins que les llavors de sèsam quedin obertes. No fa falta que quedi pols.

4.    Guarda-ho en un pot de vidre al congelador, ja que el sèsam es degrada ràpidament.

5.    Posa’n una culleradeta als teus plats i obtindràs una gran aportació de calci, ferro, magnesi i molts més minerals i vitamines.

 

Proporció de calci i magnesi per 100 g:
	Calci	Magnesi
Iogurt	180 mg	17 mg
Alga wakame	1.300 mg	1.110 mg
Sèsam	131 mg	346 mg

 

Com deus haver vist, tant la wakame com el sèsam també contenen altes quantitats de magnesi, necessari per a la fixació d’aquest calci als ossos, cosa que manca als làctics.

Àpali, bon profit !!

Beguda isotònica amb aigua de mar

A continuació tens una recepta fàcil per a preparar una beguda isotònica que t’ajudarà a recuperar-te després d’una gran pèrdua d’electròlits (exercici d’intensitat, diarrea o vòmits).

           

Ingredients:

• ¼ de litre d’aigua de mar.
• ¾ de litre d’aigua.
• El suc d’una llimona.
• 2 cullerades de postres de mel.

Si un cop barrejat tot s’escalfa una mica i ho guardem en un termo ho assimilarem millor. S’ha d’anar prenent de mica en mica de forma espaiada. En cas d’esportistes es pot començar a prendre una mica abans de l’activitat, seguir prenent durant l’esforç i continuar una estona més un cop acabat l’exercici. Així millorarem el rendiment i afavorirem la recuperació.

Àpali, a fer exercici.

Aigua de mar, el plasma de Quinton

René Quinton (1867-1925), francès amb formació científica i humanista, va ser un gran personatge de la seva època, al mateix nivell que Pasteur i Darwin, molt reconegut i amb un llegat enorme per al futur.

Entre altres coses, ens va aportar el gran valor de l’aigua de mar com a font de salut, que és del que parlarem en aquest article. A l’aigua de mar l’anomenen el plasma de Quinton, ja que aquest, juntament amb els seus col·laboradors, va demostrar que es podia substituir la sang per una dissolució d’aigua marina amb aigua dolça en una proporció d’un a tres, que és la mateixa concentració que la de la sang. Això es deu al fet que l’aigua de mar conté els mateixos elements biodisponibles de la taula periòdica que el nostre medi intern (líquid extracel·lular, sang...) i en la mateixa proporció. Així doncs, restablir aquest medi intern amb aigua de mar facilitava que les cèl·lules es nodrissin correctament i recuperessin la seva funcionalitat.

Durant dècades van estar subministrant aigua de mar isotònica en hospitals a través d’injeccions, i es van obtenir tals resultats en la recuperació de pacients amb malalties diverses que Quinton va obtenir un gran reconeixement per part dels seus contemporanis, tant metges com ciutadans.

Propietats de l’aigua de mar:

•          Antisèptica i antibiòtica. Es pot utilitzar com a col·lutori.
•         Gran cicatritzant.
•         Ajuda a la digestió, per la pesantor, contra l’acidesa i aporta pro i prebiòtics.
•         Reconstituent, per a convalescents.
•         Depurativa, laxant.
•         Nutritiva, per a esportistes...
•         Alcalinitzant, remineralitzant. Per a nombroses malalties (osteoporosi, reumatisme, fatiga crònica...).

La podem agafar directament:

Avui dia en venen, però també es pot agafar directament del mar. El que sí que hem de tenir en compte és que no l’hem d’agafar a prop de zones no salubres (desaigües, ports...), que la mar estigui calmada i anar una mica endins i agafar-la a un metre o més per sota de la superfície. Quan hi vaig jo, n’agafo un parell de garrafes de vidre i, si no s’exposa al sol, es conserva bé durant uns quants mesos.

Quanta en podem prendre:

De manera preventiva, és suficient un got diari d’aigua de mar isotònica. Com a màxim en prendrem un quart de litre per dia (sense dissoldre).

Com la podem prendre:

Externament, un bon bany té grans beneficis per a la pell i per al sistema respiratori (només la brisa marina quan passegem ja ens ajuda).

En dejú, sense dissoldre i de cop (hipertònica) si volem un efecte laxant, depuratiu i desinfectant (col·lutori).

Per obtenir la resta de propietats s’ha de prendre dissolta (isotònica) i de mica en mica durant el dia, per aprofitar-ne els nutrients.

Així doncs, ja ho sabeu, quan aneu al mar aprofiteu per fer-ne un traguet, però no us passeu, que si no haureu de córrer al lavabo.

Per a més informació, visiteu la Fundació Aqua Maris: http://www.aquamaris.org/. Es troba a Badalona, i allà podreu obtenir aigua de mar.

Salut. 

Com fer germinats

A la primavera és una època ideal per a prendre germinats, ens donen molta energia i tenen una acció depurativa sobre el fetge i l’organisme.

Elaboració de germinats de llenties:

Deixem les llenties ecològiques en remull durant una nit.

L’endemà traiem l’aigua, les esbandim i les deixem humides sobre una base o en un pot de vidre. Les tapem amb un drap i les deixem en un lloc càlid i sense gaire llum (a la cuina una mica amagades).

Durant tres dies les hem d’anar humitejant dos o tres cops al dia. El tercer dia deixem que els toqui la llum indirecta del sol per tal que agafin una mica de color verd i així beneficiar-nos de les propietats de la clorofil·la.

Podem guardar-les a la nevera 3 dies.

Propietats:

La germinació fa que siguin més digestives i n’augmenta el contingut de calci, vitamines A, C, E i del grup B. Ajuden a regular el nivell de sucre en sang i redueixen el colesterol.

Es poden fer germinats de moltes llavors diferents: d’alfals, blat, cigrons ...

Podem prendre una o dues cullerades soperes de germinats al dia.

Àpali, bon profit !!

“Gaspatxo” de remolatxa

Un bon entrant per a l’estiu. S’ha de fer amb temps per que es refredi.

Ingredients:

·         1 remolatxa

·         1 ceba

·         4 pastanagues

·         ½ cogombre

·         1 all pelat

·         4 c.s. d’oli d’oliva

·         2 c.s. de vinagre

·         El suc de ½ llimona

·         Sal

Elaboració:

Fem bullir la remolatxa amb pell de 30 a 45 minuts, fins que es punxi bé. Posats a fer en feu bullir dues i l’altre la guardeu per fer afegir a l’amanida. L’aigua la llencem. Per pelar-la millor un cop bullida la submergiu en aigua freda, espereu 10 minuts i així amb la ma podreu anar traient la pell. Vigileu que taca molt!

Mentre en una altra cassola bullim la ceba i les pastanagues, uns 10 minutets. Guardem el caldo.

Trossegem les verdures, les barregem amb la resta d’ingredients i ho batem tot. Anem afegint el caldo de la ceba i pastanaga fins que ens quedi la textura desitjada.

Ho servim fred. Ho podem fer al matí i deixar-ho a la nevera.

Propietats:

Rica en antioxidants (vitamines i carotens)

Una bona manera de introduir la remolatxa que és rica en ferro i altres minerals i vitamines.

Àpali, bon profit !!

Ferro

Què podem fer per augmentar les nostres reserves de ferro?

La quantitat diària recomanada de ferro per a les dones en edat fèrtil és de 18 mg, i per als homes és de 8 mg. A vegades, sobretot a les dones se’ls diagnostica anèmia ferropènica, que és una anèmia per manca de ferro.

En una dieta equilibrada i variada l’aportació de ferro normalment és suficient, així que el problema no és tant en la ingesta de ferro sinó en l’absorció i la pèrdua d’aquest. Per això, abans de fer una llista de quins aliments ens aporten més ferro, enunciaré aquells factors que en dificulten l’absorció:

• Hipoclorhídria, els antiàcids.
• El consum de begudes amb cafeïna i alcohol durant les hores següents als àpats pot reduir l’absorció del ferro fins a un 80 %.
• L’àcid fític, que es troba a la part més externa dels cereals —és a dir, el segó—; per tant, en trobem als cereals integrals. Per reduir l’àcid fític i així disminuir la dificultat d’absorció del ferro, es poden remullar, germinar o fermentar els grans o llavors.
• Els tanins, que són els responsables del sabor astringent característic del vi, el cafè, el te molt reposat, el cacau, les magranes o les pomes.
• L’àcid oxàlic,tot i que d’una manera molt lleugera. És present a les verdures de fulla verda, com ara els espinacs o les bledes.
• En el cas que es prenguin suplements de calci, aquest pot dificultar l’absorció de ferro.
• La soja no fermentada, com la llet de soja (el miso i el tamari són soja fermentada, per tant no suposen cap problema).

Sovint, només tenint en compte el fet d’evitar aquest factors i sense fer cap canvi en la dieta els nostres nivells de ferro ja poden recuperar la normalitat. En el cas que no sigui així haurem d’augmentar la ingesta d’aliments rics en ferro:

• Peix i carn: tenen ferro hemo, que és el més absorbible. Els aliments d’origen animal en els quals trobem més ferro són les vísceres (fetge), la carn vermella (ja que el seu color vermell es deu a la gran quantitat de mioglobina que conté) i el peix i els mol·luscs, com ara els musclos o les escopinyes. Cal anar alerta, però, amb l’excés de carn, ja que té efectes nocius múltiples sobre l’organisme (ja en parlaré un altre dia).
• El ferro no hemo el podem trobar sobretot en les algues (dulse, espirulina, arame, iziki), els créixens (7 mg), el julivert (5-7 mg), els llegums, com les mongetes i les llenties, (7-8 mg), els fruits secs, com les avellanes i les ametlles, (4-7 mg) i els albercocs secs (4-5 mg), el bròquil i les cols. Els vegetals es poden menjar en abundància.
• L’ou també és font de ferro. Tot i que és un aliment d’origen animal, el seu ferro és no hemo.

A més de prendre aliments rics en ferro és molt important tenir en compte els factors que milloren l’absorció de ferro no hemo:

• L’àcid clorhídric de l’estómac.
• La vitamina C (fruites com l’atzerola o la llimona, i verdures com el pebrot o el bròquil).
• Els àcids orgànics: àcid cítric (llimona) i màlic (poma àcida).
• Els betacarotens i la vitamina A (peix blau, algues, verdures (pastanagues, carbassa).
• El factor carn: el ferro hemo de la carn ajuda a absorbir el ferro no hemo dels aliments vegetals, tot i que és menys important que la vitamina C.

En tot cas, davant d’una anèmia ferropènica sempre s’ha de tractar la causa. En cas que la causa sigui una regla abundant, a més de les recomanacions descrites, va molt bé el suplement de verd d’alfals (verde de alfalfa), que a més de ferro aporta vitamina K, amb propietats antihemorràgiques.

A continuació, et passo una taula amb l’aportació de ferro de diferents aliments. 

En l'article de sota trobaràs una recepta rica en ferro.

Per qualsevol dubte, quedo a la teva disposició.

Salut!