«I per què practiques txi-kung i tai-txi-txuan?», em van
demanar un dia. És una d’aquelles preguntes que sembla fàcil de respondre però
que et deixen una mica descol·locat. Per sort tinc moltes raons per fer-ho, i
la resposta va sortir de seguida, però ara m’agradaria acabar-la de completar.
El primer que em va venir al cap és que m’agrada i,
després, que em proporciona salut i equilibri; físicament, a través dels
moviments suaus de les articulacions del cos, i mentalment, observant com estic
interiorment, centrant la ment en la pràctica, en el present, i donant-me força
psíquica i emocional.
De la part física i mental me’n podria beneficiar a
través d’altres disciplines, però el que m’atrau del txi-kung i del
tai-txi-txuan és que treballa a la vegada la part energètica i la més
transcendent de la persona i té en compte així la globalitat d’aquesta.
El txi-kung busca obrir els centres i canals principals
per on circula l’energia del cos. Gràcies al fet que ens omple d’energia i fa
que aquesta circuli correctament, ens anem dotant d’una força interior que
ajuda les estructures i els òrgans del cos a funcionar més bé. A més, el
tai-txi-txuan m’ofereix un marc per treballar l’espiritualitat i buscar superar
la dualitat yin-yang per arribar a la
unitat. Al mateix temps que hi ha una alquímia energètica que ajunta l’energia
de la Terra, del cel i de la naturalesa de l’home, la ment busca un estat més
elevat de consciència que l’apropi al Tao, a Déu.
I és així com, de mica en mica, el txi-kung i el
tai-txi-txuan han deixat de ser tan sols uns moviments que practico uns quants
minuts al dia per passar a ser quelcom més. Aquests moviments no són una
finalitat en si, sinó una eina que m’ajuda a gaudir dels beneficis que
m’aporten. I el que m’aporten és un concepte, una filosofia, una actitud, per
aplicar-la al dia a dia. És el pas de deixar de fer tai-txi per ser tai-txi.
M’ajuda a ser conscient de com estic i què vull i a posar
la intenció en allò que faig.
Em fa estar de peus a terra però connectat amb l’univers.
En caminar, en cada passa arrelo i m’omplo de l’energia de la Terra, el meu cos
és lleuger i s’eleva cap al cel, sense tensions. Quan el semàfor es posa
vermell, me n’alegro, m’adono que no tinc pressa i gaudeixo de l’instant, estic
parat però l’energia circula dins meu, s’expandeix.
Quan faig un massatge el faig pensant en els conceptes de
tai-txi, la relaxació conscient, movent les articulacions del cos, des del peu
fins als dits de la mà, deixant-me portar per l’energia...
La idea de tai-txi va entrant dins meu, i en aquest blog
miraré que també el vagis descobrint per tal que en puguis aprofitar el que
t’interessi.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada