divendres, 31 de gener del 2020

Beguda isotònica amb aigua de mar


A continuació tens una recepta fàcil per a preparar una beguda isotònica que t’ajudarà a recuperar-te després d’una gran pèrdua d’electròlits (exercici d’intensitat, diarrea o vòmits).


Ingredients:
  • ¼ de litre d’aigua de mar.
  • ¾ de litre d’aigua.
  • El suc d’una llimona.
  • 2 cullerades de postres de mel.







Si un cop barrejat tot s’escalfa una mica i ho guardem en un termo ho assimilarem millor. S’ha d’anar prenent de mica en mica de forma espaiada. En cas d’esportistes es pot començar a prendre una mica abans de l’activitat, seguir prenent durant l’esforç i continuar una estona més un cop acabat l’exercici. Així millorarem el rendiment i afavorirem la recuperació.

Àpali, a fer exercici.

Aigua de mar, el plasma de Quinton

René Quinton (1867-1925), francès amb formació científica i humanista, va ser un gran personatge de la seva època, al mateix nivell que Pasteur i Darwin, molt reconegut i amb un llegat enorme per al futur.
Entre altres coses, ens va aportar el gran valor de l’aigua de mar com a font de salut, que és del que parlarem en aquest article. A l’aigua de mar l’anomenen el plasma de Quinton, ja que aquest, juntament amb els seus col·laboradors, va demostrar que es podia substituir la sang per una dissolució d’aigua marina amb aigua dolça en una proporció d’un a tres, que és la mateixa concentració que la de la sang. Això es deu al fet que l’aigua de mar conté els mateixos elements biodisponibles de la taula periòdica que el nostre medi intern (líquid extracel·lular, sang...) i en la mateixa proporció. Així doncs, restablir aquest medi intern amb aigua de mar facilitava que les cèl·lules es nodrissin correctament i recuperessin la seva funcionalitat.
Durant dècades van estar subministrant aigua de mar isotònica en hospitals a través d’injeccions, i es van obtenir tals resultats en la recuperació de pacients amb malalties diverses que Quinton va obtenir un gran reconeixement per part dels seus contemporanis, tant metges com ciutadans.

Propietats de l’aigua de mar:
  •          Antisèptica i antibiòtica. Es pot utilitzar com a col·lutori.
  •         Gran cicatritzant.
  •         Ajuda a la digestió, per la pesantor, contra l’acidesa i aporta pro i prebiòtics.
  •         Reconstituent, per a convalescents.
  •         Depurativa, laxant.
  •         Nutritiva, per a esportistes...
  •         Alcalinitzant, remineralitzant. Per a nombroses malalties (osteoporosi, reumatisme, fatiga crònica...).


La podem agafar directament:
Avui dia en venen, però també es pot agafar directament del mar. El que sí que hem de tenir en compte és que no l’hem d’agafar a prop de zones no salubres (desaigües, ports...), que la mar estigui calmada i anar una mica endins i agafar-la a un metre o més per sota de la superfície. Quan hi vaig jo, n’agafo un parell de garrafes de vidre i, si no s’exposa al sol, es conserva bé durant uns quants mesos.

Quanta en podem prendre:
De manera preventiva, és suficient un got diari d’aigua de mar isotònica. Com a màxim en prendrem un quart de litre per dia (sense dissoldre).

Com la podem prendre:
Externament, un bon bany té grans beneficis per a la pell i per al sistema respiratori (només la brisa marina quan passegem ja ens ajuda).
En dejú, sense dissoldre i de cop (hipertònica) si volem un efecte laxant, depuratiu i desinfectant (col·lutori).
Per obtenir la resta de propietats s’ha de prendre dissolta (isotònica) i de mica en mica durant el dia, per aprofitar-ne els nutrients.

Així doncs, ja ho sabeu, quan aneu al mar aprofiteu per fer-ne un traguet, però no us passeu, que si no haureu de córrer al lavabo.
Per a més informació, visiteu la Fundació Aqua Maris: http://www.aquamaris.org/. Es troba a Badalona, i allà podreu obtenir aigua de mar.
Salut. 

diumenge, 26 de gener del 2020

Em responsabilitzo de la meva salut?

Hem deixat la nostra salut en mans de tercers: metges, terapeutes, amics, no-amics, mitjans de comunicació, empreses i la seva publicitat... No està malament rebre ajuda externa, sempre i quan ens assegurem que sigui de qualitat, però això no vol dir que ens quedem de braços creuats sense fer res. Al contrari, ens hem de convertir en el màxim responsable per a estar bé, i això implica acció, no només esperar que algú altre ens arregli els problemes.
Quan passem a l’acció ho hem de fer de dues maneres: deixant de fer allò que ens fa estar malament i fent allò que necessitem.
Molts cops amb el primer pas ja n’hi ha prou. La majoria de problemes de salut apareixen perquè estem fent alguna cosa incorrecta que crea un desequilibri en el nostre cos: pensaments destructius, aliments insans, mala posició o mals exercicis... Quan traiem aquestes causes de disharmonia, el cos té una capacitat extraordinària de recuperar el seu equilibri, reparar i regenerar-se. De fet, ho està fent constantment, però sovint el portem a extrems insostenibles on es veu desbordat. Quan ens deslliurem de l’estrès al qual estem sotmetent-nos (sovint sense adornar-nos-en) el cos, per si sol, recupera el seu estat d’harmonia i salut (en la majoria dels casos). Així doncs, molts cops, per a estar bé, no cal que fem res, tan sols deixar de fer el que no ens convé. I com podem saber què hem de deixar de fer? Primerament haurem d’observar-nos, posar una mica de sentit comú i no enganyar-nos. Per tal que aquesta revisió sigui profunda i completa i no es quedi en el que és obvi, us recomano que la feu amb calma, com una meditació, connectant amb la vostra consciència més profunda i sàvia, i apunteu amb llapis i paper tot allò que surti. Un cop fet aquest pas, i si ho creieu oportú, també podeu demanar ajuda a algun professional que us acabi d’ajudar a veure la vostra situació amb més perspectiva i amb una bona base de coneixement.
Tot i així, i sempre havent fet aquest primer pas anterior, després podem agilitzar i reforçar el procés amb accions que ens ajudin. En aquest blog la intenció és anar mostrant moltes d’aquestes accions senzilles i naturals que ens ajudaran a estar millor, però volia deixar clar que el primer pas és deixar de fer allò que sabem que no ens va bé i assessorar-nos per veure si estem fent altres coses que desconeixem que ens van malament.
Normalment ens preocupem de la salut quan la perdem. Doncs cal canviar aquesta mentalitat (cultura) de relacionar la medicina o els terapeutes amb les malalties, en comptes de pensar en la salut i en com estar bé és el nostre camí. Jo soc terapeuta i tracto desequilibris, però, a més a més, intento responsabilitzar i ensenyar a la gent a saber viure naturalment, sense perjudicar-nos. El meu somni és que la majoria de la gent que ve a la meva consulta estigui sana i que entre els dos procurem que aquesta salut perduri. Quan recuperem una vida natural i harmònica amb la nostra naturalesa i la que ens envolta, pocs desequilibris apareixeran.
Som-hi!

dissabte, 16 de desembre del 2017

Canviar jo per canviar el món

No puc viure aliè al que passa al meu entorn ja que m’afecta, positivament o negativament. Per això em pregunto: puc fer quelcom perquè tot sigui positiu? Uiii, que complicat, en el món en que vivim..., tot positiu... Aleshores em ve una altre pregunta: què és positiu o negatiu? Uiii, ja m’estic embolicant, torno a lo pràctic. Jo em moc en diferents ambients: família, amics, societat, naturalesa, univers..., i tots tenen una cosa en comú: jo. No sé fins a quin punt puc canviar el que passa al meu entorn, el que si tinc clar és que jo puc canviar. Jo tinc el poder sobre mi, no sobre els altres. Sovint veig gent amb bona fe, que es preocupen i s’esforcen per canviar la societat perquè veuen alguna injustícia o quelcom que no els agrada. Em sembla fantàstic contribuir a construir un món millor. Jo també ho faig, per la senzilla raó que em sento part de tot i per tant procuro que tot estigui bé. M’agradaria que tothom visqués en pau, llibertat i dignament. Vull que la vida segueixi el seu curs natural i aquí incloc animals, naturalesa, terra, univers... Vull canviar moltes coses de fora i això fa que a vegades m’oblidi que només tinc el poder sobre mi. 

Jo em relaciono amb el que m’envolta a través de les meves accions però també a través de la meva essència, del meu estat, de la meva vibració. Si jo estic bé aquesta vibració (el meu estat de pau, harmonia, amor...) es transmetrà al meu voltant i sense fer res en concret la gent del meu voltant rebrà aquest benestar. Atenció perquè al contrari també passa, és per això que quan el nostre entorn no està bé hem de vigilar i estar nosaltres encara més bé que mai, per que no ens afecti i per mirar d’ajudar amb la nostra vibració als demés.
Per això, jo, en el meu afany de viure en un món millor, procuro ser en cada instant millor persona: créixer lliurement, en pau, amor i alegria. Cada dia l’afronto procurant que tot allò que vull estigui dins meu, treballant per a realitzar-me en tots els sentits. Quan m’aturo, em quedo en silenci i observo, m’adono de la incoherència de voler a fora el que no tinc a dins. Si vull amor, pau, justícia i harmonia a fora, el més sensat és començar a sentir i manifestar aquests valors i sentiments dins meu. Jo i la resta estem connectats, si jo estic bé ajudo a que els altres estiguin bé. Si vull transformar el meu entorn haig de començar per mi mateix. Si jo no estic bé, les meves accions, per bones que siguin, van acompanyades d’una vibració no adequada i el canvi no serà profund i serà contradictori.

Així doncs, hi ha varies maneres d’influir en les coses que m’envolten: puc directament mirar de canviar el que veig al meu voltant, puc també mirar de canviar les meves accions conscient que aquestes canviaran el meu entorn, o a més, també puc mirar de canviar els meus pensaments, la meva actitud i créixer espiritualment. Aquest darrer punt, no només és importantíssim, sinó que per mi és imprescindible, ja que dota de coherència i profunditat als altres dos.
Així doncs, sigui quina sigui la meva situació al voltant, a part de totes aquelles accions que faig, penso sempre en estar bé, en el sentit més profund, sentir la calma, serenor, pau, amor i alegria dins meu.

La vida és moviment, és canvi. Depèn de cadascú de nosaltres com serà el futur. Si vull que sigui diferent, així ho vull jo, no podem perdre temps i hem de començar a créixer i transformar-nos com a persones. Després, quan jo estigui bé tot lo altre vindrà sol. 

diumenge, 19 de juny del 2016

Com fer germinats

A la primavera és una època ideal per a prendre germinats, ens donen molta energia i tenen una acció depurativa sobre el fetge i l’organisme.

Elaboració de germinats de llenties:
Deixem les llenties ecològiques en remull durant una nit.
L’endemà traiem l’aigua, les esbandim i les deixem humides sobre una base o en un pot de vidre. Les tapem amb un drap i les deixem en un lloc càlid i sense gaire llum (a la cuina una mica amagades).
Durant tres dies les hem d’anar humitejant dos o tres cops al dia. El tercer dia deixem que els toqui la llum indirecta del sol per tal que agafin una mica de color verd i així beneficiar-nos de les propietats de la clorofil·la.
Podem guardar-les a la nevera 3 dies.



Propietats:
La germinació fa que siguin més digestives i n’augmenta el contingut de calci, vitamines A, C, E i del grup B. Ajuden a regular el nivell de sucre en sang i redueixen el colesterol.

Es poden fer germinats de moltes llavors diferents: d’alfals, blat, cigrons ...

Podem prendre una o dues cullerades soperes de germinats al dia.


Àpali, bon profit !!

dimecres, 19 d’agost del 2015

“Gaspatxo” de remolatxa



Un bon entrant per a l’estiu. S’ha de fer amb temps per que es refredi.


Ingredients:
·         1 remolatxa
·         1 ceba
·         4 pastanagues
·         ½ cogombre
·         1 all pelat
·         4 c.s. d’oli d’oliva
·         2 c.s. de vinagre
·         El suc de ½ llimona
·         Sal

Elaboració:
Fem bullir la remolatxa amb pell de 30 a 45 minuts, fins que es punxi bé. Posats a fer en feu bullir dues i l’altre la guardeu per fer afegir a l’amanida. L’aigua la llencem. Per pelar-la millor un cop bullida la submergiu en aigua freda, espereu 10 minuts i així amb la ma podreu anar traient la pell. Vigileu que taca molt!
Mentre en una altra cassola bullim la ceba i les pastanagues, uns 10 minutets. Guardem el caldo.
Trossegem les verdures, les barregem amb la resta d’ingredients i ho batem tot. Anem afegint el caldo de la ceba i pastanaga fins que ens quedi la textura desitjada.
Ho servim fred. Ho podem fer al matí i deixar-ho a la nevera.

Propietats:
Rica en antioxidants (vitamines i carotens)
Una bona manera de introduir la remolatxa que és rica en ferro i altres minerals i vitamines.

Àpali, bon profit !!

dimecres, 21 de gener del 2015

Tai-txi, la força de la suavitat




Us passo l’escrit que vaig escriure per a la revista del Club Esportiu Mediterrani, on imparteixo classes de tai-txi i txi-kung:

Què són el tai-txi i el txi-kung
El tai-txi i el txi-kung són una sèrie d’exercicis suaus i harmònics que ens omplen d’energia, vitalitat i salut. Són una pràctica mil·lenària que té els orígens en la filosofia i la medicina xineses, seguint la teoria del yin i del yang, amb la finalitat de preservar la salut i relaxar i enfortir el cos i la ment.

Tai-txi vol dir «energia suprema» i txi-kung vol dir «treball amb l’energia». Són dues disciplines que van de la mà i que es poden practicar separadament o en una mateixa classe. En teoria el txi-kung és d’execució més senzilla i més orientat a la salut, mentre que el tai-txi implica seguir una forma (coreografia) i el seu origen és marcial, de lluita, tot i que actualment se n’utilitza el poder també per a millorar la salut. A la pràctica, la dificultat i el resultat depenen de la manera com s’executa.

Per què és bo practicar tai-txi i txi-kung?
T’ajudaran a tenir una bona postura i agilitat i aprendràs a moure’t sense esforç prevenint així problemes articulars i d’esquena. Al mateix temps t’ajudaran a relaxar, centrar i obrir la ment, fet que es notarà en la teva feina i en la teva vida diària. I qui millor per parlar dels beneficis que algunes de les companyes i companys de classe del Mediterrani:

«Aunque sólo puedo asistir los miércoles, es suficiente para sentir sensaciones, y os aseguro que son muy buenas;  cuando salgo de clase me siento mucho más relajada, ves las cosas de otra manera, es decir no hay estrés y siento paz». Pepi

«Amb el tai-txi/txi-kung aprenc a relaxar-me i a treballar l’atenció, la respiració i l’equilibri. Em trobo millor quan hi vaig regularment». Rosa

«Me gusta el trabajo que hacemos en clase, me siento bien, y disfruto con la práctica». Manoli

«El tai-txi m'ajuda a respirar a través d'uns exercicis suaus i uns estiraments que obren l'entrada d'aire a tots els racons dels pulmons a la vegada que enforteixen els músculs i ajuden a les articulacions». Antonio

«Tanto el tai chi como el chi kung me están ayudando a conectarme con una parte de mi interior que, hasta el momento, no me había parado a escuchar, aparte de aportarme energía física y bienestar emocional». Núria

«Físicament em sento bé, tinc més tranquil·litat i pau interior». Margarida

«Desde que lo practico estoy más equilibrada, hago las cosas más despacio pero más segura, veo la vida bajo otro prisma —sobretodo mi vida interior—, estoy más alegre y receptiva; lo practicaría cada día por lo bien que me siento». Sagrario



El treball que fem en una classe comença amb el retrobament del nostre equilibri, en posició estàtica drets, quiets, per tal de parar el ritme frenètic que sovint portem, per començar a calmar la respiració, per relaxar el cos i buidar la ment, observant i prenent consciència de com estem. Un cop som conscients de com estem, veiem que podem i volem estar millor i ho podem aconseguir, abans encara de començar els exercicis, tan sols amb un canvi d’actitud: somriure internament, centrar-nos en el present, obrir-nos i gaudir del goig de viure. I un cop ja estem preparats, comencem a moure’ns, equilibrant el yin i el yang; estant arrelats a terra però creixent cap al cel, fent força però amb suavitat, sense tensió, posant l’atenció en nosaltres però també en l’entorn... El bo que té el tai-txi és que aprenem a moure’ns d’una manera determinada que després podem aplicar a la vida diària, mentre caminem, fem esport, treballem, cuinem... Perquè el que busquem és una manera de fer, de moure’ns conscientment, d’una manera global, mobilitzant totes les articulacions del cos, sempre des de la relaxació, però buscant aquesta força que els lluitadors xinesos treien del seu interior. Una força que ve de la certesa, de la concentració, de la determinació i la constància. Una força que tots tenim dins però que ens falta aprendre a desenvolupar.

La força de l’energia, la força de la suavitat.