dimecres, 9 d’octubre del 2013

Riure



Començo somrient, un somriure que poc a poc es va fent més gran i més profund, un somriure d’orella a orella. Un somriure sense rialla, sense so. Senzillament un somriure de felicitat, sense pensar en res que em faci gràcia, tan sols un somriure profund que surt de dins meu. Un somriure ple de bellesa, de plenitud, d’amor. Un somriure juganer, trapella, que rescata l’infant que porto dins, que no sap per què riu, però riu, i cada cop més, sense preocupar-se pel que pugui pensar la gent. Un somriure que em connecta amb mi mateix, amb el present. M’encanta quan em ve aquest somriure.

Un somriure que de mica en mica es converteix en rialla, que fa moure el meu cos, em fa ballar, em fa fer ganyotes, em fa amagar-me darrere d’un arbre i sortir corrent quan m’estan a punt d’agafar, em fa tirar-me per terra amb les cames enlaire, tancar els ulls i petar-me de riure. I aleshores encara ric més, perquè m’ho estic passant bé.

Riure m’obre, m’allibera, em dóna vitalitat, em dóna confiança, felicitat i benestar, em fa mirar les persones i les coses d’una altra manera.



Una de les millor coses que podem fer per estar sans és riure, i com més, millor. Riure en silenci, riure estrepitosament, riure sols, en companyia, quan estem treballant, quan caminem pel carrer, quan estem relaxats al llit abans d’anar a dormir...

Si bé es coneixen àmpliament els beneficis del riure, no els donem prou importància. Per què no riem més quan estem malalts?Ens ho creiem o no, és de les millors teràpies. És tan senzill com veure un vídeo divertit: per riure 


Quan érem petits rèiem molt més; créixer està bé però no ho confonguem amb deixar de fer allò que fèiem de nens. Hi ha moltes coses beneficioses que hauríem de preservar i una d’aquestes és el riure. Sempre és bo trobar més moments per riure. Hi ha moltes coses que ens poden fer riure: els amics, la ràdio, ballar, alguns vídeos, els jocs de taula, un taller de teràpia del riure...

Bé doncs, ja ho sabeu... A riure!

I perquè no, encara que siguem grans, tornar a repetir la nostra gran frase de quan érem nens: “Quiiii voooool juuuuugaaaaar a piiiillaaaaa piiiillaaaaaa?”







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada