Canviar jo per canviar el món

No puc viure aliè al que passa al meu entorn ja que m’afecta, positivament o negativament. Per això em pregunto: puc fer quelcom perquè tot sigui positiu? Uiii, que complicat, en el món en que vivim..., tot positiu... Aleshores em ve una altre pregunta: què és positiu o negatiu? Uiii, ja m’estic embolicant, torno a lo pràctic. Jo em moc en diferents ambients: família, amics, societat, naturalesa, univers..., i tots tenen una cosa en comú: jo. No sé fins a quin punt puc canviar el que passa al meu entorn, el que si tinc clar és que jo puc canviar. Jo tinc el poder sobre mi, no sobre els altres. Sovint veig gent amb bona fe, que es preocupen i s’esforcen per canviar la societat perquè veuen alguna injustícia o quelcom que no els agrada. Em sembla fantàstic contribuir a construir un món millor. Jo també ho faig, per la senzilla raó que em sento part de tot i per tant procuro que tot estigui bé. M’agradaria que tothom visqués en pau, llibertat i dignament. Vull que la vida segueixi el seu curs natural i aquí incloc animals, naturalesa, terra, univers... Vull canviar moltes coses de fora i això fa que a vegades m’oblidi que només tinc el poder sobre mi. 

Jo em relaciono amb el que m’envolta a través de les meves accions però també a través de la meva essència, del meu estat, de la meva vibració. Si jo estic bé aquesta vibració (el meu estat de pau, harmonia, amor...) es transmetrà al meu voltant i sense fer res en concret la gent del meu voltant rebrà aquest benestar. Atenció perquè al contrari també passa, és per això que quan el nostre entorn no està bé hem de vigilar i estar nosaltres encara més bé que mai, per que no ens afecti i per mirar d’ajudar amb la nostra vibració als demés.

Per això, jo, en el meu afany de viure en un món millor, procuro ser en cada instant millor persona: créixer lliurement, en pau, amor i alegria. Cada dia l’afronto procurant que tot allò que vull estigui dins meu, treballant per a realitzar-me en tots els sentits. Quan m’aturo, em quedo en silenci i observo, m’adono de la incoherència de voler a fora el que no tinc a dins. Si vull amor, pau, justícia i harmonia a fora, el més sensat és començar a sentir i manifestar aquests valors i sentiments dins meu. Jo i la resta estem connectats, si jo estic bé ajudo a que els altres estiguin bé. Si vull transformar el meu entorn haig de començar per mi mateix. Si jo no estic bé, les meves accions, per bones que siguin, van acompanyades d’una vibració no adequada i el canvi no serà profund i serà contradictori.

Així doncs, hi ha varies maneres d’influir en les coses que m’envolten: puc directament mirar de canviar el que veig al meu voltant, puc també mirar de canviar les meves accions conscient que aquestes canviaran el meu entorn, o a més, també puc mirar de canviar els meus pensaments, la meva actitud i créixer espiritualment. Aquest darrer punt, no només és importantíssim, sinó que per mi és imprescindible, ja que dota de coherència i profunditat als altres dos.

Així doncs, sigui quina sigui la meva situació al voltant, a part de totes aquelles accions que faig, penso sempre en estar bé, en el sentit més profund, sentir la calma, serenor, pau, amor i alegria dins meu.

La vida és moviment, és canvi. Depèn de cadascú de nosaltres com serà el futur. Si vull que sigui diferent, així ho vull jo, no podem perdre temps i hem de començar a créixer i transformar-nos com a persones. Després, quan jo estigui bé tot lo altre vindrà sol.